BON NADAL

Últim dia de ciències...

Què hem aprés avui?

Avui, en començar la classe hem pogut veure com en el grup ens poden sorgir problemes de diferents tipus. Ens plantegem una qüestió: com podem resoldre els problemes que es presenten a la classe? Està clar, que no és el mateix resoldre un problema en la universitat que en un grup de parvulari, però si que hem pogut veure com ha d’actuar un mestre. Un mestre ha d’intentar ser empàtic amb els alumnes i entendre perquè ha sorgit el problema. Després, entre tot el grup classe cal que intentem resoldre el problema ja que quan en un equip falla una pota, cal que tots en sentim part del problema i d’aquesta manera sempre sentirem que formen part d’aquell equip, que tots som un.

Després, hem vist un vídeo sobre un documental que van fer a la televisió. Aquest documental s’anomena: Redes (educación)

Ens ensenya les escoles del futur. El paper actiu de tots el membres que composen l’escola i sobretot dels alumnes, ja avui en dia encara no se’ls té molt en compte en les decisions que es prenen a les escoles i en la vida diària de l’aula. També, es comenta les ganes de viure en un món millor.

Aquí us deixo la pàgina web on podreu veure aquest magnífic documental:

http://www.redesparalaciencia.com/4114/redes/redes-77-crear-hoy-las-escuelas-de-manana

Cal dir que l’escola que es presenta al vídeo, és una escola privada amb molts recursos econòmics (materials) però, en les escoles públiques amb menys recursos d’aquest tipus, també es fan activitats i propostes de treball com les representades al documental. Només és qüestió de gestionar bé els recursos dels quals disposem.

Per últim, et vull donar les gràcies David per tots els coneixements que ens has aportat i per ensenyar-nos noves maneres de fer. Gràcies per fer-nos veure que una educació activa és possible en aquesta “realitat que està en crisi”.

Concert de Nadal

Avui no he pogut assistir a la classe de ciències perquè he anat a veure el concert de Nadal dels meus peques de l'escola de pràctiques.

Ha sigut un matí una mica estressant però he gaudit molt de l'actuació dels petitons. Són uns veritables artistes cantant i ballant!!

Una companya ens explica la seva pròpia experiència

Què hem aprés avui?

Avui, quan hem començat la classe ens hem plantejat un gran dubte: Tot això que ens proposa el David: activitats, experiències d’aula, projectes…, és possible en una realitat escolar?

Des de el meu punt de vista, penso que sí ja que ell sempre ens posa exemples de mestres i d’experiències d’aula real, el que passa és que hem d’encertar on treballar és a dir, hem de veure quina escola acceptaria les nostres propostes educatives tan experimentals i amb tanta investigació. Penso que en una escola on es treballi molt per fitxes i on tot estigui molt establert, és a dir que no accepten cap tipus de novetats, seria molt difícil dur a terme aquestes experiències.

Una companya de classe ens ha volgut explicar la seva experiència en una escola. Ens explica com van treballar les ciències a partir de la construcció de la pròpia identitat (identitat de l’infant).

Per situar-nos, la companya ens explica que en aquell moment l’escola va canviar la seva ideologia, va passar de treballar amb fitxes a treballar amb racons. Però, davant d’aquesta innovació tant positiva (almenys des de el meu punt de vista ja que això permet treballar més a partir de l’experiència personal i significa que els infants podran tenir un aprenentatge més significatiu perquè podran comprovar de primera mà perquè els serveix allò que estant aprenent), va sorgir un gran problema: els mestres no coneixien ben bé com funcionava aquest tipus de metodologia.

La classe on estava la nostra companya era la classe dels Dofins, i com que es volia construir la pròpia identitat, van decidir fer un treball sobre aquests animals.

Es va decidir estudiar i investigar com eren els dofins per dintre. La primera impressió que va sorgir en les mestres va ser que era molt difícil poder treballar aquest concepte amb els infants (la companya en fer aquesta assignatura s’ha adonat que això no era tant difícil).

La primera idea per construir la identitat del grup és fer nostra la classe. Això no significa decorar la classe solament perquè sigui bonica, sinó que es tracta de fer-la nostra, de sentir que nosaltres formen part d’aquest espai, que ens sentim identificats només al entrar a l’aula. Abans de començar a treballar hem de crear un ambient de treball positiu, hem de crear un grup, una família. Tenir present les emocions dels nostres infants i les seves necessitats és crucial per crear aquest ambient de treball tant òptim i positiu.

Una gran estratègia perquè el infants es desenvolupin, aprenguin i creixin com a bones persones, és que tinguem molt present les seves necessitats. D’aquesta manera aconseguirem que els infants mostrin interès i tinguin ganes d’aprendre ja que se sentiran estimats i estaran contents d’aprendre tot allò que els ensenyem.

La companya ens explica l’experiència que va tenir amb un infant des de que les mestres es van interessar per l’infant i van atendre les seves necessitats (abans sempre el renyaven perquè es portava malament). Des de que les mestres van fer aquest canvi, el nen va millorar molt. No només es van fixar en el resultat final de les activitats que feia el nen sinó que es van començar a fixar en l’evolució diària que feia el nen. Van decidir treure aquestes formes de domini que sovint utilitzem els adults amb els infants i van veure que l’alumne, a poc a poc, anava agafant confiança en ell mateix.

La companya ens planteja una qüestió:

Deixem només a aquest alumne que es pugui moure?

Volem arribar a un objectiu (establert al currículum) però, com arribem a aquest objectiu? A partir de la disciplina? O, allò que és important és l’aprendre i dóna “igual” com ho faci el nen?

Des de el meu punt de vista cal arribar a un punt entremig. No deixar fer el que volen els nostres infants sinó que hem de posar uns límits, perquè sinó tot seria una anarquia, però sempre cal que tinguem present les necessitats de cadascú. Podem explicar als nostres alumnes quines necessitats té cada infant i veure que podem fer. Els mateixos alumnes poden trobar solucions i ajudar-nos amb les necessitats individuals.

Actualitat:

Si observem un aula avui en dia, ens adonarem que moltes vegades estem més estona fent callar i seure als infants que no pas aprenent provant noves experiències d’aula. Clar que siguem capaces de replantejar-nos al forma de treballar si realment, el que volem és que els nostres infants aprenguin i visquin unes experiències d’aula realment positives i significatives pel seu desenvolupament personal.

Podem veure que encara hi ha una concepció del coneixement objectiva. Amb això hem refereixo que no es pot qüestionar allò que s’ha d’ensenyar i allò que diu la mestra. El constructivisme és un pas endavant i l’aprenentatge té a veure com els nens construeixen el coneixement amb l’ajuda del mestre i dels altres companys.

També, cal tenir molt present el problema de les etiquetes. Encara avui en dia els mestres ens acostumem a posar etiquetes als nostres infants i això és un gran problema ja que al final sempre s’acaben complint. Si aquestes etiquetes són positives, els infants tindran un desenvolupament òptim però, si pel contrari, les etiquetes són negatives, els nostres infants tindran un desenvolupament dolent i els costarà molt poder evolucionar. A més, moltes vegades la forma que tenim de mirar als infants és un problema nostre. Moltes vegades no és que l’alumne “s’hagi equivocat” sinó que som nosaltres mateixos que tenim el problema. a vegades som nosaltres qui no ens hem expressat bé o no entenem que l’alumne té unes necessitats específiques i necessita que ho expliquem d’una altra manera.

Després d’això, tornem a parlar sobre els éssers vius.

En què hem de pensar per saber justificar si “una cosa” és un ésser viu?

- Intercanvien matèria i energia amb el medi

- Modifiquen el medi

- Es relacionen amb el medi

- Provenen d’altres éssers vius

- Es poden reproduir i estan formats per cèl·lules

A l'hora de laboratori...

Veiem el conte de “La Rínxols d’or”

A partir del conte de “La Rínxols d’or”, presentem diferents propostes de treball relacionades amb les ciències.

- Com serà el fill petit quan sigui gran? És una proposta de predicció, els infants es fixaran en els pares per veure la possible evolució que tindrà l’ós petit. Davant d’aquesta proposta, que podem fer per a poder representar-la? Fer un dibuix.

- Com pot ser que hi hagi un plat més calent que altre si tots surten del mateix recipient? Això és una proposta d’experimentació i investigació. Fem el mateix procediment que al conte. Escalfem llet i cereals i ho posem en diferents bols (un gran,una altre mitjà i finalment, el petit). Creieu que tots els bols estan iguals de calents? Quin es refredarà abans? Ho comprovem? Fem una comparació amb el conte: és realitat el que passa al conte o és mentida? (per fer això és convenient que realitzem tots el passos davant dels infants o amb els infants. També podem deixar materials, com per exemple el termòmetres per mesurar la temperatura)

- Per què es trenca la cadira quan seu la Rínxols d’or? Pel tipus de material, pel pes que no és adequat a la cadira... podem experimentar amb els infants creant diferents cadires amb materials diversos. Veure quin material és més resistent.

- Per què la Rínxols s’espanta en veure els óssos? Què tenen els óssos que ens espanten? Per què també s’espanten els óssos en veure la Rínxols?

- Classificació de diferents materials segons si el calor de la llet traspassa al recipient o no.

- Quins elements o materials necessitem per a escalfar les olles? Foc, microones, vitroceràmica...

- Treball de la duresa. Per què hi ha uns llits que són més tous que d’altres? Classificació de materials segons si són durs o són més tous. Què fa que un material sigui més dur que altre? Experimentació amb diferents materials i veure quins són durs i quins són tous. Què ens agrada més? Fer una representació d’aquell material. El representem per dintre: com serà per dintre aquest material (segons si és dur o si es tou).

- Treball de les mides. “Pot ser que una cadira sigui petita per a mi però gran per un infant”. Podem fer un treball de mesures i veure quin infant són més alts, quin són més baixets... Podem tenir un metre a la classe i ensenyar als infants com funciona. A partir d’aquí, també podem observar com van creixent i desenvolupant-se els infants al llarg de tot el curs.