Excursió CDEC

Centre de Documentació i Experimentació en Ciències

Comencem la nostra visita al CDEC fent una petita xerrada on ens expliquen com funciona i què fan.

Primer de tot, se’ns demana que fem un gest que ens recordi alguna classe de ciències de l’escola. La majoria corresponen a llegir i a escriure és a dir, a classes de ciències magistrals.

Després de recordar la nostra experiència com alumnes, ens pregunten pel nostre futur com a mestres: com volem que siguin les nostres classes de ciències?

- Participatives

- Dinàmiques

- Emocionants

- Constructives

- Reflexives

- Interessants

- Cooperatives

- Motivadores

- Divertides

- Experimentals (propi de les ciències)

Totes aquestes característiques i qualificatius ens serveixen per a construir un pensament científic.

Actualment, segons les nostres experiències a les aules com a mestres practicants, podem veure que entre el que volem i el que es dóna a les classes hi ha un gran diferència. Nosaltres proposem un aprenentatge actiu i experimental, on l’infant és el centre i participa en tot moment en les decisions i activitats que es proposem i on els experiments i investigacions són la base del coneixement científic, però a les escoles d’avui en dia, en la gran majoria, encara es treballa a partir de fitxes.

Què és fa al CDEC?

- Assessorament

- Recursos: el CDEC ofereix diferents experiències al laboratori i les aules. També proporciona recursos per a l’educació sostenible. Ofereix revistes especialitzades en ciències i recursos en línea.

- Recerca: ofereix suport als joves que volen realitzar el seu treball de recerca (4t ESO i 2n Batxillerat). Educació ambiental. Llicència d’estudi. Posen a l’abast noves propostes per a l’abstracció de models interpretatius col·laborant amb grups de recerca.

- Innovació: presenta nous materials per les aules en relació amb les TIC. Proporciona nous materials curriculars i experiències innovadores de ciències i educació ambiental.

- Formació: ofereixen cursos, seminaris, grups de treball, intercanvis, jornades...

- Préstec de material: ofereixen a les escoles material del que disposen perquè aquestes puguin dur a terme les seves pràctiques educatives. A més de materials, el CDEC també ofereix petits organismes per a les escoles per a que els infants i joves puguin veure l’evolució. Cal dir, que aquest préstec és gratuït i que es un servei únic en tot Espanya. Ofereixen animalons petits com pollets o insectes. Normalment, a infantil els animalons que es treballen són el següents: a P3 el insecte pal (més senzill), a P4 el grill (soroll, fa mudes, esquelet) i a P5 el cuc de farina (té una evolució “rara”: la fa en tres fases i en aquestes tres fases el seu cos canvia moltíssim, no sembla el mateix animal).

Alguns dels materials que es presten a les escoles és el següent: rampa, kit d’aigua, lupes amb suport, lupa de mà, lupa binocular, incubadora, lubricant, banc de llum (serveix per veure el creixement de les plantes de forma molt ràpida), dossier d’activitats, activitats amb minerals...

- Suport docent de ciències (a tots el nivells, des de infantil fins a la universitat)

La imatge de l’infant: Quins infants ens esperen a les aules?

Infants de cent:

- Cent maneres de fer

- Cent llengües

- Cent alegries

- Cent mans

- Cent maneres de pensar

- Cent maneres de sorprendre

- ...

Què entenen per ciències?

- Treballar entorns d’aprenentatge

- Actualització científica i tecnològica

- Ús quotidià de recursos específics de laboratori i TIC

- Facilitar l’adquisició de capacitats i competències

- L’aula és un entorn d’aprenentatge: els nens poden expressar i dir-nos allò que pensen d’una proposta

Quin tipus de material utilitzem?

De tot tipus, des de aquells que són més sofisticats fins als més senzills. Aquells que ens serveixin per a poder experimentar. Cal tenir present que no hem d’experimentar per experimentar o per fer alguna cosa, sinó que hem d’experimentar perquè tenim la curiositat i el dubte i volem saber el perquè d’aquella cosa.

Per què fer ciències a l’aula?

Serveix per donar respostes a les necessitats dels nostres infants.

Proposta de treball:

1. Model explicatiu científic

2. evolució aplicant pensament i activitats

3. Models explicatius personals

Aquesta proposta de treball es realitza a partir d’un objecte o fenomen que volem estudiar. Com hem dit abans cal que tinguem alguna curiositat o dubte per a poder iniciar un investigació.

La feina com a mestres es acompanyar als nostres infants perquè siguin capaços de veure amb els ulls de les ciències.

Procediments

- Processos científics (habilitats intel·lectuals): l’observació és el procediment més potent a infantil.

- Tècniques científiques (habilitats psicomotores)

Espai ideal

No volem un espai on els alumnes estiguin asseguts cadascú a la seva cadira i a la seva taula, cadascú amb el seu ordinador corresponent i personal, sinó que volem un espai on es pugui treballaren grup i que s’obri l’ordinador únicament quan sigui necessari (buscar una informació, deixar constància d’algun descobriment...). volem un espai on es pugui experimentar, on puguem comunicar-nos (entre nosaltres i amb els altres), on hi hagi gran quantitat de material...

Després de la visita...

Em sento més valenta per poder fer ciències amb els meus futurs alumnes perquè he pogut comprovar que hi han molts recursos per poder fer ciències d’una manera activa i constructiva pels més peques de l’escola.

Si t’ha agrada’t totes les experiències que et proposa el CDEC...

Si ets mestre i vols treballar ciències...

Visita el CDEC: www.xtec.cat/cdec

Els infants tenen un desig d’aprendre que és tan intens com el desig de viure.

Què fa possible això?

Què hem aprés avui?

Avui veiem una pel·lícula que va fer el mestre de ciències durant l’estiu. Després fem una petita reflexió d’aquest vídeo, quines coses tenen relació? Tot està interrelacionat?

En el vídeo el mestre ens planteja una pregunta: “Què fa possible això?”

Relacions d’interdependència de l’ecosistema

- Primera imatge: surten ocells a un niu.

- Segona imatge: surten ocells volant.

- Tercera imatge: surten vaques al camp pasturant.

- Quarta imatge: Imatge del camp amb el que pot ser fang o excrements al terra.

- Cinquena imatge: surt una mosca sobre un tronc.

- Sisena imatge: un ocell volant sobre els arbres. Podem veure com en aquests arbres hi ha nius d’ocells.

- Setena imatge: tornen a surtin els ocells al niu. Surt un ocell que fa “caca” o posa un ou? No ho sabem amb certesa.

- Vuitena imatge: tornen a surtin les vaques. Podem observar com una vaca es grata la cama.

En quasi tot el vídeo podem escoltar les campanes de la vaques, això té alguna cosa a veure?

Què fa possible això? (Visionat general de la classe)

Ens plantegem una sèrie de preguntes:

De quins materials està fet el niu?

Per què el niu està en aquest lloc i no en un altre?

Què fan els ocells? Són grans on petits?

Apareix algú, d’on ve o a on va aquest algú?

D’on troben l’aliment aquest ocells?

Què hi ha a aquests voltants?

La taula del darrere del niu és natural o l’han construït?

Què passa amb allò que mengen els ocells?

Les vaques fan moltes coses: gratar-se, relacions, menjar... per què poden fer això? Com tenen el cos que fa possible que tots aquests animals puguin fer aquestes accions?

Idees principals que ens plantegem

Ocells al niu: quan ve la mare és acceptada ja que els animals la coneixen i porta menjar. Quan apareix un ocell desconegut, no l’accepten ja que poden imaginar que aquest ocell els vol fer fora o treure el seu menjar.

La mare dels ocells: va a buscar el menjar al camp, exactament als arbres. Què dóna de menjar la mare als ocells? Cuc i insectes.

Què passa amb el menjar del ocells? Es converteix en femta que serveix d’adob pels arbres i plantes.

Les vaques: es relacionen entre elles, es graten, són capaces de caminar... Què fa possible tot això? La seva estructura òssia i muscular (el seu cos) i el Sistema Nerviós. Per què pot ser que una vaca es grati? En aquest cas, perquè té una mosca al seu voltant. Això forma part de la funció de relació dels éssers vius.

Les mosques: on podem trobar-les? Al camp, on hi ha femta i al costat de les vaques. També, aquests animalons poden servir d’aliment pels ocells.

El niu dels ocells: què té a veure amb el nostre ecosistema? Els nius de les orenetes estant fent de fang i palla, i aquest niu que surt al vídeo està aquí perquè és possible per les condicions físiques que trobem en aquest lloc. Per exemple, segons l’experiència de dues companyes de classe, sabem que a Finlàndia no hi ha nius i que no hi ha quasi animals ja que les condicions físiques no són les adequades, les temperatures són molt baixes. Davant d’aquesta afirmació ens plantegem: Quan faci fred en aquest lloc, què faran les orenetes? Sempre estaran al mateix lloc? La resposta és no. Aquests animalons marxen quan fa fred. I Quan torni l’estiu? Què faran? Tornaran al mateix lloc o aniran a un altre? Normalment, tornen al mateix lloc on han fet el niu.

Objectiu de l’exercici

Per què serveix aquest exercici?

Per veure les relacions que es produeixen al nostre ecosistema.

Per veure com tot l’ecosistema té relació en un sol ésser viu.

Per veure la relació que té tot l’ecosistema en un sol ésser viu.

Per veure que tot està connectat i que és un tot.

Ens fem preguntes

Què hem aprés avui?

Avui a classe hem parlat sobre diferents eines i recursos per saber quines preguntes són les més adequades pels nostres infants. Aquestes preguntes han de ser significatives i interessants per aconseguir que el nostre ensenyament, i aprenentatge dels infants, sigui profitós.

Primer de tot, ens hem donat compte que la comunicació i la manera d’explicar les coses són molt importants ja que cada persona interpreta les coses d’una manera diferent. Si un alumne no fa les coses com nosaltres esperem, no vol dir que no pari atenció sinó que pot ser que aquell alumne interpreti les nostres paraules i explicacions d’una manera diferent a allò que nosaltres volem transmetre.

Treballarem com fer preguntes significatives pels nostres infants. Com podem fer que les preguntes donin pas a un aprenentatge significatiu pels infants?

Aquestes bones preguntes són aquelles en que la resposta no es troba a la enciclopèdia, sinó que es troba a partir d’una investigació, experimentació, amb un contacte directe amb el nostre entorn.

Tipus de preguntes que ens podem trobar. Com analitzar la demanda de la pregunta?

Descripció: com...? on...? quins...? quants...?

Explicació causal: per què...? A causa...? Com és que...?

Comprovació: Com es pot saber...? Com ho sabem? Com es fa...? Es pot demostrar que...?

Generalització: què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha...? Per què...?

Predicció: Podria ser? Què passarà si...?

Gestió: Què es pot fer per...? Quines mesures s’haurien de prendre?

Opinió, valoració: Què en penses? Què és per a tu més important?

Segons la manera en que fem la pregunta, demanem una cosa o una altra. També, a l’hora de realitzar una pregunta hem de tenir molt present els coneixements previs dels nostres alumnes i quin tipus d’evolució tenen.

En ciències, les preguntes que ens plantegem les relacionem amb el model d’ésser viu.

Funció de nutrició: intercanvi de matèria i energia amb el seu medi i en fer-ho, modifica aquest medi.



Funció de reproducció: prové d’altres éssers vius i es pot reproduir.



Funció de relació: rep estímuls de l’exterior i reacciona.



Tot l’ésser viu està forma per cèl•lules



Aquests punts, esquema, ens pot servir per pensar en un organisme o en una població (en comptes de estar format per cèl•lules està format per diferents components/individus)

Exercici de classe: Ens plantegem possibles preguntes per treballar a classe i les posem en comú

Què passaria si una girafa naixés amb una malformació o sense una pota? Canviaria la seva forma de desplaçar-se?

Preguntes que han sorgit a classe...

D’on surten els pollets? Es normal que surtin dos pollets d’un ou? Com és un ou per dins? (aquí podem veure i observar tot el procés d’evolució d’un ou)

Es morirà un cavallet de mar en una peixera? Què hauríem de fer o quines condicions hauria de tenir una peixera perquè pugui viure un cavallet de mar? (fer una procés d’investigació i després d’observació a través d’una peixera)

Què passaria si morís la mare d’un mamífer justament en el moment en què neixen les seves criatures? Aquestes podrien sobreviure?

Com és que el cocodril es desplaça arrossegant-se si, a diferència de la serp, té potes?

Com és l’organisme d’un peix que el permet sobreviure sota l’aigua?


Aquest tipus d’exercicis ens permet practicar i plantejar-nos preguntes per poder practicar i per tenir algunes idees ja plantejades. Penso que realment aquest tipus d’exercicis són significatius i motivadors per a nosaltres.

Escola Bressol UAB + Maquetes :)

Què hem aprés avui?

Avui ha vingut una mestra de l’Escola Bressol de la UAB per explicar-nos quines activitats de ciències es treballen allà i a donar-nos grans idees pel nostre futur.

Aquesta escola gaudeix d’un gran entorn amb bosc, llavors ens plantegem una pregunta: Què es pot fer amb aquest espai?

Aquest escola a tingut la idea de crear un hort ecològic on els nens i les famílies participen en el funcionament i cuidat de l’hort. A més, permet millorar la qualitat escolar i millorar la gestió sostenible.




Treball amb infants d’1 – 2anys

Observació al nostre bosc, recollim elements del bosc.

Fil conductor: El cuc de terra.

Classe de les Papallones. En motiu que el nom de la classe són “Les Papallones” es treballa el conte de “La papallona xica”.

Un aspecte molt positiu d’aquesta classe, és que tots els dibuixos que hi ha a l’aula (primera informació que reben els infants) són fotografies de la realitat, ja que d’aquesta manera es representa tal i com és. Amb els dibuixos es fa una representació de la realitat i amb les fotografies es fa una còpia exacta a D2. Quan siguin més grans ja es podran posar dibuixos a classe per poder arribar a l’abstracció.

Una altra activitat que es planteja és: “Fem de papallones!”. És un treball de psicomotricitat relacionat amb les ciències. Com ja vam poder comprovar nosaltres mateixes, les assignatures tenen una gran relació i el coneixement és un tot. En aquesta escola també es pot veure com relacionen la psicomotricitat, treballar desplaçaments i moviment del cos, amb les ciències, com es desplacen les papallones? Quines parts del cos han de moure per poder desplaçar-se?

Altra activitat que es realitza amb els petits d’1-2 és anar a recollir les deixalles del cos. Fer prendre consciència als infants que el bosc és de tots i que no pot quedar brut perquè quan embrutem el nostre entorn ens estem contaminant i fer morir a tots els animals i plantes que comparteix la vida amb nosaltres. Cal destacar, que en aquesta activitat no hi ha res de preparat, són deixalles del cap de setmana o de les altres persones perquè el pati de l’escola sempre està obert a tothom. Fent-ho d’aquesta manera també podem fer entendre que si nosaltres embrutem, nosaltres hem de recollir això perquè sinó després ho haurà de fer una altra persona i això no és agradable per ningú. Cadascú s’ha de fer responsable de les seves actuacions.

Com que el fil conductor dels nostres infants són els cucs, es decideix fer una capsa pels cucs de classe i així els infants es comencen a preocupar dels seus animals i a tenir responsabilitats importants.

Relació família – escola

Per relacionar l’escola i les famílies, es proposa fer un dissabte de plantada amb les famílies, on tots podrem compartir coneixements i col•laborar en un projecte molt important de l’escola. Si fem aquest tipus d’activitats, les famílies sentiran que formen part de l’escola i sentiran confiança pel professionals i l’aprenentatge que es duu a terme.



També, per celebrar els 25 anys de l’escola, les famílies van a l’escola i es realitza una activitat de reciclatge: separar les deixalles segons els materials corresponents. S’intenta prendre consciència a les famílies i als infants sobre realitzar aquesta acció a casa ja que és molt important per al bon manteniment del nostre planeta.

i després... anem a veure les nostres maquetes!! :)

A la segona hora de classe, en comptes d’anar al laboratori ens hem quedar a classe i hem fet una exposició de les nostres maquetes.

Hem pogut veure els treballs de les nostres companyes i a més, hem pogut aprendre com es desplacen molts dels animals que trobem al nostre planeta.

Ha sigut una classe molt divertida on hem pogut compartir coneixements, experiències i curiositats. Hem pogut aprendre totes de totes i això ens ha fet gaudir molt de l’activitat.

Aquí us deixo un petit recull de les nostres maquetes.

Open publication - Free publishing - More sport

Gràcies noies!