Avui hem après que l’aula és una historia, una gran i bonica historia on tot s’esdevé alhora. Amb això vull dir que quan estudiem algun tema o alguns conceptes en concret, també estem aprenent valors, maneres de comunicar-nos, maneres de relacionar-nos...
A més, cal tenir molt en compte que els infants aprenen molt més d’allò que fem i veuen que no pas d’allò que diem.
L’aula és un espai funcional basat en la comunicació i per això, cal que sigui un espai adequat per parlar, actuar i capaç de fer-nos emocionar, mentre que ens posem d’acord per comprendre el món que ens envolta.
Nosaltres, com a futures i futurs mestres, cal que donem a conèixer les coses als infants i per donar a conèixer aquestes coses cal que provoquem interessos.
De quina manera podem provocar aquests interessos en els infants? Portant coses a l’aula, fer comprendre allò que expliquem, donar temps perquè tinguin moments de reflexió... però sobretot, fent que sigui un aprenentatge significatiu pels nostres infants.
És molt important que el mestre fomenti aquest aprenentatge a través d’instrument per investigar, de llibres per poder documentar-nos, a través de la conversa i la representació.
Sempre hem de tenir present que els nostres infants tenen moltes ganes d’aprendre i saber coses, el que passa és que no els agrada aprendre de determinades maneres. El nostres infants perquè puguin aprendre han d’estar motivats. Igual que ens passa a nosaltres: nosaltres, els adults, quan estem motivats per a fer o aprendre noves coses, sempre ho farem amb més ganes i serà més significatiu per nosaltres. En el fons, els petits no són tan diferents a nosaltres, els adults.
Algunes maneres per motivar als nostres infants són les següents:
Fer/crear: a partir d’això observem, anotem, identifiquem... Quan observem alguna cosa ho fem a partir de les nostres idees i busquem evidències.
Pensar/emocionar: allò que pensen els nostres alumnes es posa en comú a l’aula i l’utilitzem com a punt de referència de la nostra investigació. Cal que ens fem preguntes i que els interessos dels alumnes es tinguin en compte. A més, cal tenir present l’actualitat d’avui en dia ja que és allò que veuen i viuen els nostres infants.
Comunicar/contrastar: és important que mentre que estem realitzant la nostra investigació puguem conversar amb el demés. D’aquesta manera podrem contrastar informació. Per la realització d’aquestes converses podrem utilitzar, a més de la veu i els nostres coneixements, el material per fer representacions sobre allò que investiguem i documentació (llibres, Internet, revistes...) ja que d’aquesta manera els infants podran comprovar que tot té una base i que és real (la mestra no s’ho inventa).
Unes preguntes que ens em de fer sempre i que hem de tenir en compte a l’hora d’ensenyar qualsevol coneixement són: què provoquem que facin els nostres alumnes quan aprenen? Amb quina intenció volem que aprenguin això? Què busco quan faig alguna activitat?
La resposta dependrà dels nostres objectius però si que n’hi ha unes característiques comunes als tots el coneixements i aprenentatges:
1. Busquem que els nostres infants pensin, es comuniquin i actuïn
2. Que siguin capaços de interpretar-se a ells mateixos i als altres (allò que jo penso et pot servir a tu i allò que tu penses em pot servir a mi)
3. Busquem que s’emocioni i que aprenguin els valors que tot això suposa.
Un altre aspecte que cal tenir molt en compte és allò que busquem. Construïm explicacions o bé cerquem respostes absolutes? Cal que intentem que siguin explicacions flexibles, que tinguem una actitud oberta a qualsevol canvi que es produeixi ja que quan posem tot això en pràctica és creen moltes emocions i valors en els nostres infants, i en nosaltres mateixos.
A l’hora del laboratori...
Avui hem estudiat el conceptes de flotabilitat, quins materials suren i quins no.
A més, hem pogut comprovar com un objecte que prèviament no surava, si el canviem la forma, canvia la seva densitat, es capaç de surar.
Aquest objecte era la plastilina. Tothom pot comprovar a casa seva com un tros de plastilina s’enfonsa, és a dir és un objecte sense característiques de flotabilitat. Ara bé, si canviem la seva forma i la fem còncava, com si fos un vaixell, podrem veure com aquest objecte no s’enfonsa, sinó que es manté a la superfície.
La motivació es relaciona amb l’emoció d’aprendre.
