Què hem aprés avui?
Avui veiem una pel·lícula que va fer el mestre de ciències durant l’estiu. Després fem una petita reflexió d’aquest vídeo, quines coses tenen relació? Tot està interrelacionat?
En el vídeo el mestre ens planteja una pregunta: “Què fa possible això?”
Relacions d’interdependència de l’ecosistema
- Primera imatge: surten ocells a un niu.
- Segona imatge: surten ocells volant.
- Tercera imatge: surten vaques al camp pasturant.
- Quarta imatge: Imatge del camp amb el que pot ser fang o excrements al terra.
- Cinquena imatge: surt una mosca sobre un tronc.
- Sisena imatge: un ocell volant sobre els arbres. Podem veure com en aquests arbres hi ha nius d’ocells.
- Setena imatge: tornen a surtin els ocells al niu. Surt un ocell que fa “caca” o posa un ou? No ho sabem amb certesa.
- Vuitena imatge: tornen a surtin les vaques. Podem observar com una vaca es grata la cama.
En quasi tot el vídeo podem escoltar les campanes de la vaques, això té alguna cosa a veure?
Què fa possible això? (Visionat general de la classe)
Ens plantegem una sèrie de preguntes:
De quins materials està fet el niu?
Per què el niu està en aquest lloc i no en un altre?
Què fan els ocells? Són grans on petits?
Apareix algú, d’on ve o a on va aquest algú?
D’on troben l’aliment aquest ocells?
Què hi ha a aquests voltants?
La taula del darrere del niu és natural o l’han construït?
Què passa amb allò que mengen els ocells?
Les vaques fan moltes coses: gratar-se, relacions, menjar... per què poden fer això? Com tenen el cos que fa possible que tots aquests animals puguin fer aquestes accions?
Idees principals que ens plantegem
Ocells al niu: quan ve la mare és acceptada ja que els animals la coneixen i porta menjar. Quan apareix un ocell desconegut, no l’accepten ja que poden imaginar que aquest ocell els vol fer fora o treure el seu menjar.
La mare dels ocells: va a buscar el menjar al camp, exactament als arbres. Què dóna de menjar la mare als ocells? Cuc i insectes.
Què passa amb el menjar del ocells? Es converteix en femta que serveix d’adob pels arbres i plantes.
Les vaques: es relacionen entre elles, es graten, són capaces de caminar... Què fa possible tot això? La seva estructura òssia i muscular (el seu cos) i el Sistema Nerviós. Per què pot ser que una vaca es grati? En aquest cas, perquè té una mosca al seu voltant. Això forma part de la funció de relació dels éssers vius.
Les mosques: on podem trobar-les? Al camp, on hi ha femta i al costat de les vaques. També, aquests animalons poden servir d’aliment pels ocells.
El niu dels ocells: què té a veure amb el nostre ecosistema? Els nius de les orenetes estant fent de fang i palla, i aquest niu que surt al vídeo està aquí perquè és possible per les condicions físiques que trobem en aquest lloc. Per exemple, segons l’experiència de dues companyes de classe, sabem que a Finlàndia no hi ha nius i que no hi ha quasi animals ja que les condicions físiques no són les adequades, les temperatures són molt baixes. Davant d’aquesta afirmació ens plantegem: Quan faci fred en aquest lloc, què faran les orenetes? Sempre estaran al mateix lloc? La resposta és no. Aquests animalons marxen quan fa fred. I Quan torni l’estiu? Què faran? Tornaran al mateix lloc o aniran a un altre? Normalment, tornen al mateix lloc on han fet el niu.
Objectiu de l’exercici
Per què serveix aquest exercici?
Per veure les relacions que es produeixen al nostre ecosistema.
Per veure com tot l’ecosistema té relació en un sol ésser viu.
Per veure la relació que té tot l’ecosistema en un sol ésser viu.
Per veure que tot està connectat i que és un tot.
