Per iniciar el debat, ens plantegem com a de ser un bon mestre de ciències. Per poder dur a terme aquesta conversació-debat establirem una conversa on cadascuna de nosaltres podrà donar la seva opinió sense cap problema, cada idea és important i ens aporta nous coneixements a cadascuna de nosaltres.
Per començar, la Maria ens planteja la seva teoria de com ser una bona mestra de ciències ja que va ser ella qui es va plantejar aquesta pregunta al seu bloc.
Com ha de ser un bon mestre de ciències?
Un bon mestre de ciències, i en general, ha de saber transmetre les ganes d’aprendre, la il·lusió per saber més coses i formar-se com a persones, perquè d’aquesta manera, els infants també tindran ganes.
Cal que ensenyi als alumnes a mirar les coses d’una altra manera, no solament a partir de l’objectivitat i a partir d’allò que es pot veure amb els propis ulls, sinó ensenyar a partir de la imaginació i la creativitat ja que és molt intensa en els nostres infants. Els infants són grans creadors i artistes.
El treball que es realitzi a la classe s’ha de fer a partir de preguntes generades pels infants. D’aquesta manera treballem a partir de la motivació i dels interessos dels alumnes. Però, compte!! Això no vol dir que treballem només amb el que els interessa i volen aprendre els alumnes, sinó que la mestra també ha de saber el que vol treballar i que és positiu en la formació dels alumnes però si que cal tenir present quines motivacions tenen els alumnes per conduir cap aquí el nostre ensenyament i que els alumnes estiguin motivats a l’hora d’aprendre.
Com podem generar interessos en els alumnes? Treballar continguts relacionats amb els éssers vius (els infants tenen molta curiositat pels animals i els altres éssers vius que existeixen al món), provocar converses amb els infants (els infants s’adonaran que ells també són capaços de transmetre coneixement) i l’ambient de l’aula (taules, instruments, materials adequats...).
Una qüestió que sempre ens plantegem com alumnes és: un mestre ho ha de saber tot? Doncs la nostra resposta és NO. Un mestre també pot aprendre a mesura que es plantegen preguntes i dubtes a la classe. La pregunta marca un procés de reflexió i aprenentatge que serà molt més ric si el compartim tots plegats, mestra i alumnes.
Una bona mestra, també sap organitzar el coneixement. Com hem mencionat anteriorment, que els alumnes es plantegin preguntes i que tinguem en compte aquests interessos per ensenyar, no vol dir que els alumnes aprenguin només allò que ells volen. Una bona mestra organitza les respostes i preguntes dels infants en funció d’allò que vol que aprenguin i, parlant de ciències, tenint present les tres funcions dels éssers vius.
Una altra idea que sempre cal tenir present, és que sempre treballem a partir d’objectius o idees prèvies. Quan nosaltres realitzem una experiència, ja tenim present alguna idea o objectiu perquè sinó no tenim cap motivació per realitzar aquesta investigació. Quan ens plantegem una pregunta, també queda implícit el nostre objectiu ja que quan formulem una pregunta és inevitable no tenir una resposta o una idea, i tenint present aquestes respostes o idees, treballem a partir d’aquestes.
I, una última idea que cal tenir molt present per ser una bona mestra, és la manera d’explicar, la manera de treballar. La vinculació del COM amb el QUÈ és molt important per donar emoció al nostre aprenentatge. Com a mestres, podem tenir una innovadora forma de fer el COM, però tenir una idea antiga del QUÈ i això no té cap lògica, ni per nosaltres i pels infants. Per exemple:
COM – Aula preparada amb materials i instruments
QUÈ – els infants han d’aprendre una llista de noms
Les decisions d’allò que volem fer i per què fem aquestes coses, són molt difícils d’aprendre però a la vegada, són molt importants per dur a terme un ensenyament - aprenentatge adequat als nostres alumnes. Molts dels mestres, no saben perquè fan aquestes activitats i quina finalitat tenen en fer això i no una altra cosa.
Des de el meu punt de vista, la comunicació, els diàleg i la tranquil·litat (treballar sense preses i sense estar pendent tota l’estona del temps) és molt important en tot aquest procés d’aprenentatge.
