Avui a classe hem parlat sobre diferents eines i recursos per saber quines preguntes són les més adequades pels nostres infants. Aquestes preguntes han de ser significatives i interessants per aconseguir que el nostre ensenyament, i aprenentatge dels infants, sigui profitós.
Primer de tot, ens hem donat compte que la comunicació i la manera d’explicar les coses són molt importants ja que cada persona interpreta les coses d’una manera diferent. Si un alumne no fa les coses com nosaltres esperem, no vol dir que no pari atenció sinó que pot ser que aquell alumne interpreti les nostres paraules i explicacions d’una manera diferent a allò que nosaltres volem transmetre.
Treballarem com fer preguntes significatives pels nostres infants. Com podem fer que les preguntes donin pas a un aprenentatge significatiu pels infants?
Aquestes bones preguntes són aquelles en que la resposta no es troba a la enciclopèdia, sinó que es troba a partir d’una investigació, experimentació, amb un contacte directe amb el nostre entorn.
Tipus de preguntes que ens podem trobar. Com analitzar la demanda de la pregunta?
Descripció: com...? on...? quins...? quants...?
Explicació causal: per què...? A causa...? Com és que...?
Comprovació: Com es pot saber...? Com ho sabem? Com es fa...? Es pot demostrar que...?
Generalització: què és...? Pertany a tal grup? Quina diferència hi ha...? Per què...?
Predicció: Podria ser? Què passarà si...?
Gestió: Què es pot fer per...? Quines mesures s’haurien de prendre?
Opinió, valoració: Què en penses? Què és per a tu més important?
Segons la manera en que fem la pregunta, demanem una cosa o una altra. També, a l’hora de realitzar una pregunta hem de tenir molt present els coneixements previs dels nostres alumnes i quin tipus d’evolució tenen.
En ciències, les preguntes que ens plantegem les relacionem amb el model d’ésser viu.
Funció de nutrició: intercanvi de matèria i energia amb el seu medi i en fer-ho, modifica aquest medi.
Funció de reproducció: prové d’altres éssers vius i es pot reproduir.
Funció de relació: rep estímuls de l’exterior i reacciona.
Tot l’ésser viu està forma per cèl•lules
Aquests punts, esquema, ens pot servir per pensar en un organisme o en una població (en comptes de estar format per cèl•lules està format per diferents components/individus)
Exercici de classe: Ens plantegem possibles preguntes per treballar a classe i les posem en comú
Què passaria si una girafa naixés amb una malformació o sense una pota? Canviaria la seva forma de desplaçar-se?
Preguntes que han sorgit a classe...
D’on surten els pollets? Es normal que surtin dos pollets d’un ou? Com és un ou per dins? (aquí podem veure i observar tot el procés d’evolució d’un ou)
Es morirà un cavallet de mar en una peixera? Què hauríem de fer o quines condicions hauria de tenir una peixera perquè pugui viure un cavallet de mar? (fer una procés d’investigació i després d’observació a través d’una peixera)
Què passaria si morís la mare d’un mamífer justament en el moment en què neixen les seves criatures? Aquestes podrien sobreviure?
Com és que el cocodril es desplaça arrossegant-se si, a diferència de la serp, té potes?
Com és l’organisme d’un peix que el permet sobreviure sota l’aigua?
Aquest tipus d’exercicis ens permet practicar i plantejar-nos preguntes per poder practicar i per tenir algunes idees ja plantejades. Penso que realment aquest tipus d’exercicis són significatius i motivadors per a nosaltres.
