Què hem aprés avui?
Avui, hem vist un projecte de treball que es va realitzar a una escola sobre els aglans del bosc.
Abans de tot, i per començar la classe, hem parlat una mica sobre quina és la nostra feina com a mestres. Cal tenir molt present que no hem de fer tot allò que ens diuen i volen els nostres infants, sinó que com a feina nostra, cal ensenyar allò que nosaltres creiem que és important pels nostres infants.
Tot i això, és important tenir una escolta activa per fer-los anar més enllà. Ens preguntem, com podem anar fer-los més enllà? A partir dels seus interessos i de les seves reflexions. També, cal que la mestra (o el mestre) doni a conèixer les seves idees, hipòtesis i coneixements. Per això, cal que un bon mestre sempre es vagi formant, que no sempre es quedi amb les mateixes idees perquè tot evoluciona. Però, atenció!! Que una mestra o un mestre no tingui, algun dia, una resposta no vol dir que sigui una mala mestra, ja que moltes vegades el tenir la resposta poc provocar que tots junts anem a investigar sobre allò que es pregunta o sobre aquell dubte que té la classe.
L’exemple de projecte que ens ha presentat el David a classe, comença amb que els infants, juntament amb la mestra, fan una sortida al bosc a investigar als aglans. En aquesta sortida es recullen tot tipus de coses que estan relacionades amb la tardor, i un element que es recull són aquests aglans.
Recollir materials ens permet poder continuar treballant a classe sobre aquest tema. No només aquest tema es queda a la sortida, sinó que la sortida ha de ser una cosa significativa per l’infant i per aprendre nous conceptes. Per tant, allò que es recull a les sortides han de servir per alguna cosa.
Un cop s’arriba a classe, la mestra planteja diferents preguntes als infants per anar evolucionant el seu coneixement en aquest tema. Que la mestra plantegi les preguntes no és negatiu. Si és la mestra qui planteja les preguntes, els infants es fixaren i un altre dia seran ells qui les plantegin, ja sigui per necessitat o per imitació a la mestra.
Algunes preguntes que es pot plantejar la mestra, són les següents:
Per a què serveixen?
Què creieu que passa al bosc amb els aglans que no es mengem els animals? A partir d’aquesta pregunta, la mestra proposa una investigació per veure allò que passa amb els aglans que no es mengen. Si busquem evidències a partir de la pròpia experiència i investigació, és molt més emocionant i motivant pels infants. A més, si això els agrada i es diverteixen l’aprenentatge serà molt més significatiu. També, d’aquesta manera ensenyem als infants que han de saber comprovar les coses per si mateixos, sempre que sigui possible.
Davant d’un projecte o investigació que es presentin controvèrsies, podem fer petites reflexions amb els infants, recordant com era al principi i tot el que vam haver d’utilitzar per dur a terme el nostre projecte.
Sempre cal tenir present que un projecte és una cosa que decidim entre tots. És una idea o dubte que volem investigar tota la classe.
Quin és el procés d’un projecte de treball?
OBJECTIU – PREGUNTA – PLA DE TREBALL
El temps d’un projecte, sempre el relacionem amb un trimestre o amb grans temporades de treball però, quant temps a de durar un projecte realment? Doncs, el que nosaltres vulguem, dependrà del treball que vulguem realitzar, de la forma, si és més específic, si té molta investigació, si volem aprofundir en gran quantitat... Un projecte pot durar des d’una setmana fins a l’any sencer.
Durant totes les sessions de ciències, hem estat parlant sobre el model d’ésser viu.
Arribats a aquest punt ens preguntem: Què pretén aquest model?
Aquest model pretén connectar l’ésser viu amb tot, o la majoria, dels ecosistemes existents. És dir, establir la relació que té l’ésser viu a estudiar amb la resta de l’ecosistema.
A l'hora de laboratori...
TROBAR EXPLICACIONS: FENT, PENSANT I COMUNICANT
Avui, a l’hora de laboratori hem continuant parlant sobre l’experiència de La Flor Sorpresa, donant a conèixer les explicacions de tots els grups, les aportacions del mestre i observant a partir d’un lupa binocular.
Ens fem una pregunta: Què més podríem fer per aprofundir més en aquest tema?
Mirar marcs teòrics, buscar informació, mirar llibres de text, buscar per Internet...
A més de cerca informació, també podem fer fotografies o vídeos per enregistrar tot allò que fem a la classe.
Per trobar explicacions sobre allò que realitzem cal seguir tres passos importants:
FER: ciències, coses relacionades amb l’àmbit científic
PENSAR: aprendre a pensar per un mateix (això com a mestres cal que ho ensenyem ja que cadascú a de tenir les seves pròpies opinions i pensaments)
COMUNICACIÓ: saber explicar i expressar allò que tenim al cap per fer conèixer les nostres idees i poder conèixer les idees dels altres. Gràcies a això nosaltres també podem aprendre molt dels altres
Idees principals de la sessió
Què suposa pensar/escriure en parella? Posar d’acord a dues persones.
Què és la sorpresa? Un valor per l’educació científica.
Anticipar, fer hipòtesis, comprovar les evidències.
Emoció i raó: UN XOTIS (és molt important pel coneixement).
Comprendre i explicar: no reproduir o copiar allò que diu el mestre o allò que veiem d’altres companys. Hem de ser capaços de raonar i explicar les coses amb les nostres paraules.
Tenir iniciativa (un valor molt important): incertesa, centrar-se, obrir noves vies de coneixement i experimentació. Tot això significa buscar noves maneres de fer o noves explicacions per ser capaços de resoldre l’anterior dubte.
Sobre can Coll...
També, durant aquesta sessió de laboratori hem estat parlant sobre les possibles preguntes que ens podríem fer a partir de la sortida de can Coll. Per fer aquestes preguntes cal tenir molt present que els éssers vius tenen 3 funcions principals: relació, reproducció i nutrició. A més, cal tenir present que si una mestra (o un mestre) es fa una pregunta es per arribar a un objectiu.
Algunes preguntes sorgides són les següents:
Què menja...? (classificació)
Què creieu que li ha passat...? (imaginació. Davant d’aquest tipus de preguntes cal que busquem el procés real)
Com creieu que es forma l’ou...? (funció de reproducció)
Hem de ressaltar que si una pregunta és complexa no cal deixar-la de banda, sempre hem de provar de fer-la i veure les respostes dels nostres infants. Si veiem que una pregunta és difícil o que els infants no l’entenen sempre podem replantejar-la d’una altra manera o fer una altra pregunta que tingui relació amb allò que volem fer aprendre i ensenyar als nostres alumnes.
Al final de l’hora del laboratori, el David ens ha plantejat fer un experiement que l’haurem de presentar el 23 de novembre: En quines condicions es produeixen els fongs?
Per fer aquesta pràctica, haurem d’observar durant aquest període de temps un tomàquet.
“Nunca tenemos que venirnos abajo si algún día rechazan nuestra iniciativa, siempre tenemos que luchar por lo que uno quiere”
