Avui el David ha decidit mostrar-nos una experiència d’aula d’una mestra molt jove. Aquesta experiència es va realitzar a l’escola de Rellinars.
Aquesta experiència d’aula es realitza a tot infantil ja que és un escola tipus rural i tots el nens d’infantil (P3, P4 i P5) estan agrupats en dos classes. El més petits conviuen amb els més grans.
En aquesta experiència es treballa la relació de les mares amb els fills.
Quan la mestra ens presenta i explica aquesta activitat, un PowerPoint que serveix per contar l’experiència viscuda a l’aula i compartir els coneixements amb altres mestres, la mestra exposa una fotografia del grup classe amb totes les mares, d’aquesta manera elles es senten que formen part d’aquest context escolar i de l’educació que reben els seus infants. A més, posa un tros del document del PEC i això, des de el meu punt de vista crec que és molt important, ja que el PEC és un document curricular molt important que cal tenir present per saber que han d’aprendre o que volem en aquella escola que aprenguin els nostres alumnes, i de quina manera hem de transmetre aquest coneixement, és a dir de quina manera hem de dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge. Que el posi i l’ensenyi en l’experiència, vol dir que el té present i segueix les pautes marcades i això és important perquè vol dir que la mestra respecta tot allò que s’ha acordat, cosa que en moltes escoles els mestres no el tenen present o mai l’han llegit.
Per començar l’experiència, la mestra planteja una pregunta oberta als infants. D’aquesta manera els infants poden donar i expressar les seves idees i no fer unes simples descripcions, sinó que a partir de expressar també poden fer reflexions i adonar-se d’allò que realment pensen ells sense tenir cap influència de l’exterior. En aquesta petita reflexió que fan els infants, parlen sobre la relació mare – fills, que implica i en què consisteix aquesta relació màgica. Tot això ho faran a partir d’una fotografia.
Després de les converses que es duen a terme a l’aula, farem unes conclusions. Els nens mostren i donen a conèixer les seves experiències i d’aquesta manera podem fer un recull de totes les experiències. A més, d’aquesta manera els infants poden veure i sentir que les seves opinions són importants, que ells formen part d’aquesta petita família.
Amb aquest tipus de converses i treballs, a l’aula es crea un ambient de treball màgic i càlid cosa que provoca una gran motivació per part dels infants per a poder treballar i aprendre.
El treball dels infants de 5 anys consisteix a agafar una de les fotografies, que ha ensenyat la mestra anteriorment, i s’han d’inventar una història. Després, faran una petita conferència als altres nens de l’escola per explicar aquest conte inventat.
Fer aquestes conferències els ajuda a perdre la por de parlar en públic i agafar confiança en ells mateixos. També, els ajuda a ordenar les seves idees, ser capaços d’explicar (no només ells han d’entendre el que diuen sinó que els altres també), aprendre a fer crítiques sense molestar als demés i acceptar les crítiques dels altres. Cal dir que tot això ho fan amb l’ajut de la mestra, ja que totes aquestes actituds es van aprenent a mesura que es practiquen i amb el temps, per això la mestra ha de mostrar empatia envers els infants i ajudar-los en tot el que sigui possible.
Després de les explicacions i conferències dels contes, és bo que els infants puguin ser crític i decidir què els ha agradat i què no, quines coses canviarien, de quina manera... cal que la mestra sigui un suport pels infants i gestioni aquestes converses per crear un clima adient, sense cap baralla i intentar que sempre hi hagi bona relació entre els seus alumnes.
A continuació, la mestra proposa una altra activitat: fer-se fotografies amb les mares a un lloc que ens agradi, tenint en compte les fotografies de l’autor estudiat (Bru Rovira). Davant d’aquesta experiència tant agradable i bonica a mi se’m planteja un gran dubte: si hi ha un nen de la classe que no té mare, sigui per les condicions que sigui (s’ha mort, no la coneix...) o aquest nen no té relació amb la mare, què podem fer? S’ha de suprimir l’activitat o podem fer una variació com per exemple que l’infant decideixi sobre quin familiar vol realitzar l’activitat? Què penseu vosaltres? A classe, es va dir que els infants es poden fer fotografies amb un altre membre de la família. Davant d’aquestes situacions sempre hem de buscar solucions, hem de ser flexibles i ser sensibles i saber ser empàtics davant d’aquestes situacions.
Relacionat amb el tema de les ciències, la mestra planteja una preguntes: Qui més té mare? Només els humans tenim pares? Quina relació mare-fill tenen els animals? Com seré jo quan sigui mare o pare?
Per finalitzar aquesta experiència, es decideix fer una exposició perquè els altres companys de l’escola i familiars puguin veure tot aquest treball que han realitzat. En aquesta exposició podem trobar les fotografies realitzades pels infants, i mares, i també les fotografies del seu referent artístic. A més, els infants faran explicacions orals als pares i companys sobre que significa cada cosa. D’aquesta manera continuem treballar la por a parlar en públic i a ser capaç d’expressar-se.
Quan s’acaba tot aquest procés, al bloc de l’escola es demana l’opinió dels pares sobre tot aquest procediment. És una manera de comunicar-se amb les famílies i poder compartir tota aquesta experiència. Per les famílies, tot això és molt important ja que es genera un sentiment de pertinença i els pares es posen molt contents amb aquesta relació perquè veuen que els mestres els tenen en compte i veuen la preocupació que senten vers el seus fills.
Seria possible treballar l’evolució de l’ésser viu a partir d’aquesta experiència? Quins conceptes podem treballar?
- Reproducció: tots els animals es reprodueixen? Els animals i les persones ens reproduïm igual? Quines formes de reproducció existeixen?
- Paper de la mare: mare persona i mare animal actuen igual? Quines diferències hi ha? Quines semblances hi ha?
- Cicle de la vida: parlar sobre la mort (sempre s’intenta evitar parlar d’aquests temes amb els infants, és com un tema tabú i la veritat és que la mort la tenim present a la vida i hem de ser capaços de poder parlar d’aquests temes amb els més petits, d’explicar que són coses que passen a la vida)
